Nou disc a la venda el 24 de Gener
Juantxo, el que anés creador i constructor de la banda Skalariak (1994-2007), a més de cantant, compositor i lletrista, torna més fort que mai amb el seu projecte The Kluba i amb un gran de disc sota el braç titulat Amor, Odio y ruido.Després de més d'un centenar de concerts, milers de quilòmetres recorreguts, i 6 països visitats en la presentació del seu primer àlbum homònim, The Kluba llançarà el proper 24 de gener d'aquest 2012 el seu segon àlbum a través de Maldito Records. Gravat i mesclat a Garate Studios (Andoain, Guipúscoa, Basque Country), entre els mesos de setembre a novembre del 2011, per Kaki Arkarazo, Martxel Arkarazo i Triku Villabella. Masteritzat per Kaki Arkarazo a Garate Studios amb la producció artística dirigida i realitzada per BVA "Triku" i JSK.
Obre el disc "Mi voz", una de les cançons amb més força del disc. Missatge positiu encara en dies de penombra i definició de poeta "com un obrero que trabja la palabra". Li segueix la triada com a primer single "Amor, Odi y ruido" que dóna títol al disc, combinant contratemps i trams de balada rockanrol. "Borracho De la Vida" a ritme de skabilly-rude-rock, i"Vámonos" una de les cançons amb més influència jamaicana del disc, on els metalls i el piano acaparen pes i la veu vola entre la melodia i el murmull. "Anti-Cowboy" està basada en un pensament de l'escriptora marroquina Fátima Mernisi, la cançó és un al·legat a l'home anti-cowboy.
També destacar "Quién fué primero?" que conté un dels missatges més reflexius de l'àlbum: "quién fué primero? Quién lanzó la primera piedra? " on els violins, la secció de metalls i les melodies de guitarra conviuen a la perfecció sota una base de rock "añejo". En "Colapso capital" el contrabaix porta pes i es fa notar, en una de les cançons més rockers que viatja entre la influència jamaicana, a mig temps, i a tot drap, fins a arribar al punk. "Nunca vas sólo" probablement sigui una de les cançons més divertides del disc.
"Rude-Rockers llaman" aposta per rock clàssic, ska i punk fusionats en una mateixa cançó i tot sota uns metalls que sonen llatins. En "Qué Calor!" amb aire d'anys 50, una cançó preparada per ser cantada durant els estius més calorosos, enmig de la civilització del malbaratament i de la construcció incontrolada. "Nada terminó" fusiona swin i ska, i amb una secció al vell estil de les antigues "big bands". "La guerra es una prisión y al pueblo se condena..." és la primera frase de la poètica cançó "Como Una Piedra" (influenciada pel poeta Goytisolo) que tanca el disc, i que marca, musicalment parlant, detalls chicanos de frontera. Un gran fermall final per a aquest àlbum!.